Està molt bé que el nostre estel
vole entre els núvols. El cordill
tensa les canyes amb perill
de fer malbé la llum del cel
quan es batem en un duel
entre milotxes ¡Que senzill!
les dos belluguen el flagel
ans de posar-se en paral•lel
com si es miraren a l’espill
buscant-ne als ulls el màxim brill.
Imaginem que són amants
que desitjant-se , com imants,
s’entrelligassen els cordells.
Si dalt del cel eren gegants,
en terra són com dos cabdells
de filagarses: desgavells.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario