viernes, 21 de mayo de 2010

2. Estels

Està molt bé que el nostre estel
vole entre els núvols. El cordill
tensa les canyes amb perill
de fer malbé la llum del cel
quan es batem en un duel
entre milotxes ¡Que senzill!
les dos belluguen el flagel
ans de posar-se en paral•lel
com si es miraren a l’espill
buscant-ne als ulls el màxim brill.

Imaginem que són amants
que desitjant-se , com imants,
s’entrelligassen els cordells.

Si dalt del cel eren gegants,
en terra són com dos cabdells
de filagarses: desgavells.

jueves, 20 de mayo de 2010

1.Banquisa

La resplendor de l’oligist
que trepitjàvem ,cavil•losos
per la vorera,els ulls plorosos,
del metamòrfic imprevist
cristal•litzat com un esquist
de maleficis horrorosos.
Des de tan jove haver-te vist
en les sandàlies de Crist
rodant pel món dels mals ferrosos
com els humils i els venturosos.

Som a les terres arenoses
com un imant de nebuloses
que du la nau a la banquisa.

I ara les roses vermelloses
estan llevant-se la camisa
de les espines de la brisa.