La resplendor de l’oligist
que trepitjàvem ,cavil•losos
per la vorera,els ulls plorosos,
del metamòrfic imprevist
cristal•litzat com un esquist
de maleficis horrorosos.
Des de tan jove haver-te vist
en les sandàlies de Crist
rodant pel món dels mals ferrosos
com els humils i els venturosos.
Som a les terres arenoses
com un imant de nebuloses
que du la nau a la banquisa.
I ara les roses vermelloses
estan llevant-se la camisa
de les espines de la brisa.
jueves, 20 de mayo de 2010
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario